Platets i sacrilegis lingüístics

Cal que els establiments oberts al públic estiguin en disposició d’atendre en català els consumidors (article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya; article 34 de l’Estatut d’Autonomia sobre el deure de disponibilitat lingüística). Així ho recull la normativa vigent i, a més, la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, estableix, en l’article 3, que les persones que accedeixin a l’activitat comercial i a la prestació de serveis –també en qualitat de treballadors assalariats– han d’estar en condicions d’atendre els consumidors en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. Però, què vol dir ser atès? Que t’entenguin o que et parlin en qualsevol de les llengües oficials? Aquesta setmana, al restaurant Platets de Vilafranca –o potser hauria de dir Platitos– cambrers i clients s’han llançat els plats pel cap (en sentit figurat). L’encarregat ha fet fora uns clients acusant-los de “maleducats i racistes” perquè havien demanat a la cambrera que els parlés en català, quan la dona era andalusa. Sacrilegi! Des que això va passar, la nota del restaurant a Google ha caigut en picat, han hagut de tancar el perfil de Twitter, i espereu! Tan odiós és viure a Catalunya o parlar català a uns clients? M’agradaria veure’ls a Estònia o a Noruega...