Invasors!

No fa gaire vaig trobar-me al bell mig de Girona, en la poca aigua de l’Onyar, un parell d’animalons nedant que no havia vist mai. No sabia ben bé què devia ser. A estones em semblava una rata, era un nedador excel·lent, però també tenia aparença de llúdriga, i una cua llarga i pelada que semblava de rata. La parella de nedadors va atreure molts curiosos, que miraven com anaven riu avall. Vaig fer una investigació d’urgència penjant la imatge i preguntant en una xarxa social de quin animal es podia tractar. La majoria dels participants s’inclinaven per la rata, però després vaig arribar a la conclusió que devia ser un rosegador que ara està prou de moda, el coipú, perquè s’ha endegat des de l’administració un pla per reduir-ne la població.

El coipú es una mena de castor sud-americà que fa anys que volta pel nostre territori i que, com tants altres animals abans (la vespa asiàtica, la cotorra de Kramer) ha estat qualificat d’espècie invasora. La història del coipú és més aviat trista. Com la majoria d’espècies invasores, ha estat la mà de l’ésser humà el que li ha permès conquerir terres tan llunyanes de la seva Argentina natal, i arribar fins pràcticament tots els continents. Van començar a criar-los tant a Sud-amèrica com als Estats Units i Àsia per poder treure’ls la seva cobejada pell i fer-ne peces d’abric. Però amb els anys, la demanda d’aquesta pell va anar clarament a la baixa, i no se sap si els van deixar anar o bé és que alguns exemplars van protagonitzar una fugida de la seva presó –són experts a cavar túnels– i van trobar en les zones humides de les nostres contrades –i de la Camarga– un lloc excel·lent per refer-se. I ara que sembla que les seves pells ja no estan de moda, ens preocupa el mal que pot fer als nostres rius i conreus.

No ens plantegem, en canvi, tenir menys explotacions ramaderes, que també tenen un impacte ambiental negatiu. Potser no hauríem de patir tant si abans no haguéssim erradicat de la nostra terra un gran depredador, el llop. I de passada, potser ens hauria ajudat a mantenir a ratlla la població de senglars, que ara també ens afanyem a caçar perquè ens molesten als camps i a les carreteres. Però, és clar, el llop tampoc ens faria gràcia; només faltaria que gosés tocar el bestiar que és d’exclusiu consum nostre.