Ens trobaran dempeus

Ens volen de genolls, ens trobaran dempeus. Amb aquest lema milers de persones es manifestaren dissabte a Barcelona en refús per la persecució patida pels qui defensen el dret a l’habitatge, intenten aturar desnonaments i denuncien públicament els interessos econòmics que torpedinen un dels pilars bàsics de l’estat del benestar. En parlàvem fa poc en aquesta columna –fons voltors que expulsen veïns, paper indolent d’algunes administracions– i avui hi tornem perquè a Catalunya hi ha noranta encausats amb peticions de fins a deu anys de presó i sancions que sumen 300.000 euros justament per prendre part en suport de les famílies més vulnerables; sembla que la criminalització de la solidaritat i de la protesta s’està naturalitzant i això és –o hauria de ser– un crim inadmissible de totes totes. Quina mena de democràcia és la que ataca els que pretenen millorar-la assenyalant les injustícies? Què ens queda si hem de romandre indiferents, silenciosos, connivents amb l’abús de poder del capital especulatiu? Que s’imposi la llei del més fort, suposo, del que entra als despatxos, pressiona polítics i en alguns casos reparteix beneficis. La concentració de dissabte fou convocada pels sindicats d’habitatge i de llogaters, per les plataformes d’afectats per la hipoteca (PAH), per diferents xarxes veïnals i per la comissió jurídica del Moviment per l’Habitatge, que reclamen l’arxivament de les causes judicials contra activistes i entitats i la retirada de multes. Ni els podem deixar sols ni la repressió soluciona cap problema social, sinó ben al contrari.