El voraviu
Fa riure i molta pena
La solució de les tecnològiques són de veritat els acomiadaments massius?
El sou d’Aznar i els dels banquers que m’ocupaven les dues darreres columnes garratiba i garratiben. Però la notícia econòmica d’aquests dies que més feredat fa (encara que reputats analistes la minimitzin, o potser precisament per això) és l’acomiadament massiu de treballadors d’empreses tecnològiques de tot tipus, formats i dimensions. Ja són més de cent mil els llocs de treball retallats des del novembre, i no se n’escapa cap de les grans marques de la nostra quotidianitat. Amazon. Whatsapp. Facebook. Instagram. Google. Microsoft. Twitter. Des de l’1 per cent de la plantilla d’Amazon (18.000 llocs de treball) al 50% de la de Twitter (3.700 llocs de treball). Google, 12.000. Microsoft, 10.000. I això no s’atura. El cas és que aquest anar i venir de xifres gegantines esparvera els cinc sentits. Parlem d’empreses que en els dos darrers anys han generat beneficis entre els 50.000 i els 100.000 milions de dòlars cadascuna d’elles, que ens expliquen les bondats en fundacions milmilionàries i que als màxims accionistes se’ls calculen fortunes personals de desenes de milers de milions de dòlars. A un cost de 100.000 dòlars any de mitjana, amortitzar deu mil llocs de treball és estalviar 1.000 milions de dòlars. De veritat que algú que ha guanyat entre 50.000 i 100.000 milions de dòlars els dos darrers anys no pot mantenir aquests treballadors? Els arguments que donen fan riure i la realitat fa pena, molta pena.
