La seva llista més votada

Núñez Feijóo ha presentat una proposta de qualitat institucional. Ho ha fet sense estar-se de res, a l’Oratori de Sant Felip Neri, a Cadis, on les Corts van redactar la primera Constitució espanyola el 1812. Allà, a part de ressuscitar arguments com váyase que Aznar aplicava a González i ara ell, a Sánchez, ha apostat perquè governi la llista més votada i ofereix un pacte al PSOE que permeti als grans partits arribar al poder sense dependre d’altres formacions. La recepta del PP implica també una retallada de competències del ple municipal, ja que estableix que per evitar qualsevol entrebanc l’alcalde decideixi directament els afers de gestió. Quin bell exercici de democràcia avançada! És sorprenent que el defensor d’aquest plantejament sigui el mateix partit que el 2019 va pactar amb l’extrema dreta per guanyar les alcaldies de Madrid, Saragossa, Badajoz o Alacant, on s’havien imposat candidatures d’esquerres. Llavors què passa amb la llista més votada, si no és la seva? La iniciativa de Feijóo és un brindis al sol de qui va abandonar el pacte antitransfuguisme per salvar el govern de la regió de Múrcia, o fa pocs dies ha convertit el trànsfuga de la UPN en candidat a l’alcaldia de Navarra. Enmig de la baralla per l’avortament viscuda a Castella i Lleó, una nova operació de maquillatge, un recurs fàcil amb què el PP intenta trencar la solitud, ja que si vol assolir La Moncloa no té altra sortida que un matrimoni de conveniència, i després de la desaparició de Ciutadans el candidat natural és Vox, prou que ho sap i hi compta, no cal fer escarafalls. O és que tem no sumar?