Opinió

Raça humana

L’estrany cas de Pablo González

Fill de russos i net de dos exiliats de la Guerra Civil espanyola, va néixer a Moscou el 1982, el van batejar com Pavel Rubstov i quan els seus pares es van separar i la mare va marxar a Euskadi el van registrar amb l’equivalent castellà del nom i el cognom: Pablo González. Es va fer periodista, es va especialitzar en l’espai postsoviètic i havia treballat en els antics països satèl·lits de l’antiga URSS. La nit del 27 al 28 de febrer de l’any passat, tres dies després de la invasió russa a Ucraïna, va ser detingut a Polònia quan intentava anar a cobrir les primeres hores del conflicte. Les autoritats de Varsòvia van assegurar que si l’havien empresonat era per haver realitzat maniobres en benefici de Rússia, que era un espia del Kremlin. El que sobta és què el tanquessin en una cel·la d’aïllament, sense llum natural 23 hores al dia, que només n’hi deixessin una per passejar en un pati de set per quatre metres, que no li hagin permès fer trucades telefòniques i que, a hores d’ara, les autoritats poloneses no facin públiques les proves que asseguren que tenen en contra del periodista, que es prohibeixi parlar del cas als advocats defensors, que no hi hagi data per al judici i ni tan sols una acusació formal. Què està passant? S’ho pregunta la família a la qual les autoritats espanyoles diuen que estan fent seguiment del cas però sense resultats per ara. Per la seva banda, Reporters Sense Fronteres asseguren que mai han vist un cas com el de González a la UE i demanen la fi de la seva tortura, que es respecti la presumpció d’innocència i reclamen garanties per a un judici just.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.