De set en set
Multivers
Quan es lleva, la Maria Lluïsa no es reconeix al mirall. Ahir no duia metxes verdes ni un pírcing a cada nariu. Pensa que encara està mig clapada, sacseja el cap i va a la cuina a preparar la cafetera. La recordava platejada però se la troba de color vermell. Entra a l’habitació a buscar la roba: les peces de l’armari li són desconegudes. No se les ha posat mai, ella, aquestes faldilles de cuir i els cossets negres de blonda. A més, és estiu i això deu fotre suar com una mala cosa. On són les espardenyes de vetes? Per què només hi ha botes altes i plataformes? Entra a la dutxa. No hi ha el seu gel ni el seu xampú: només productes amb etiquetes fluorescents. Ara surt al carrer, que tampoc és el seu carrer, amb un xandall d’acetat de color fúcsia. A l’altra banda de la ciutat, el carter truca a la porta i desperta la Jennifer, que es lleva de mala gana i va fins a l’intèrfon gratant-se una mitja melena llisa que no capta com a seva. No troba la porta, no reconeix ni el passadís ni cap de les habitacions. Quan localitza l’entrada, el carter ja ha marxat. La Jennifer està molt marejada. Busca la cuina i li cauen dues aranyes a sobre. Xiscla. Obre la nevera per agafar una birra i només detecta llet de civada i carmanyoles amb verdura bullida. Ella és més de plats freds. Li venen arcades i vomita a la pica. Torna a l’habitació i topa amb una prestatgeria plena d’una roba que podria ser de la seva besàvia. Busca el que li sembla menys xaró, s’ho posa sense passar per la dutxa i surt al carrer, que tampoc és el seu. Emprenyada entra al primer bar que troba i s’empassa una pinta de cervesa a cara gos.