El 97% i cap ximpleria

Acostumava a dir l’àvia Neus que a casa tothom baixa les escales com vol, i és ben cert. No impedeix, però, que hi hagi maneres de baixar l’escala de les quals has de prendre bona nota. A TV3 l’humor té límits. El director ho té clar i no necessita excusar-se. Quan detecta que els límits es traspassen, ell mateix talla caps. No cal que l’hi reclami ningú, o així ho explica. Ara tocarà veure quants caps més es tallen en un futur, per quines coses es tallen, de qui són els caps que es tallen i, sobretot, quins són els límits que es traspassen sense que passi res. “Cap ximpleria”, ha dit Trias, però no ha concretat res més, cosa que de per si ja és una ximpleria prou gran en el moment actual. Podem sospitar (o no) que l’humor d’en Manel Vidal és una ximpleria i està ben destituït i que, en la tessitura dels delegats d’ERC al congrés de Lleida, Trias s’hauria afegit (o no) al 97%. La dita aposta montenegrina d’un referèndum a pactar amb ningú, que s’homologaria amb un 50% de participació i un 55% de vots favorables, no és la il·luminació del líder una nit d’estiu. Ha quedat clar. Quasi a la búlgara. Com ha quedat clar que uns pressupostos bé valen un quart cinturó. Al cap i a la fi, des del govern ens obliguen i des del territori oposarem, que ja hem après a ser a missa i repicar. Queden encara el que Illa dissabte en deia “punts menors”, que ja veurem què s’entén com a tals en temps de 97% per un cantó i cap ximpleria per l’altre.