Recuperar el patrimoni musical

Hi ha moltes maneres de fer i treballar per al país. No cal estar sempre a primera línia de la lluita política perquè la teva feina tingui sentit. Així, es pot treballar per la cultura catalana, de manera efectiva, i des de conviccions profundes, com ho fan, per exemple, la gent de Ficta Edicions , una editorial de música catalana creada per Bernat Cabré i Martí Ferrer, dos músics i moltes coses més que, des de fa set anys, lluiten per recuperar i difondre, en tots els camps possibles, el patrimoni musical català de tots els temps.

I com es materialitza aquesta feina de Ficta? Doncs, per exemple, en dos llibres, els últims d’una llista que ja comença a ser important: un sobre el gran compositor Robert Gerhard, Un quixot amb noblesa d’esperit, d’Oriol Pérez Treviño, i L’òpera catalana: síntesi històrica, de Jaume Radigales, guanyador de la primera edició del premi d’assaig que convoquen l’editorial i Joventuts Musicals de Catalunya. I també amb l’edició constant de partitures i CD sobre música catalana passada i contemporània, on la tasca de recuperació és permanent. “La música només es recupera si s’interpreta”, diu Martí Ferrer, i per això treballen també estretament amb diferents intèrprets i formacions. Finalment, un dels seus projectes més interessants és Paperets , un pòdcast molt recomanable sobre patrimoni musical, amb històries sorprenents i molt entretingudes.

I tot això, en un país on sovint, fins i tot des de les institucions, no es té gens clar què és o quina és la cultura catalana i quins són els paràmetres que s’haurien d’establir per promoure i ajudar els creadors. Massa sovint oblidem que som una cultura minoritzada que lluita per sobreviure en un món globalitzat i entre grans altaveus bombardejant-nos constantment amb productes que poc o res tenen a veure amb nosaltres.