Desbrossant el panorama

El 29è congrés d’ERC aprova per unanimitat búlgara persistir amb l’estratègia de la taula de la negociació malgrat els magres resultats i la liquidació de la taula per part dels interlocutors del govern espanyol. ERC s’aferra a la seva aposta encertada quan va ajudar a fer saltar el president del govern espanyol del PP, i va entronitzar un president del PSOE. Tot seguit, any rere any, ha anat aprovant tots els pressupostos del president Sánchez a canvi del que ja hem vist... ERC proclama que la seva estratègia és l’única existent i viable que ens pot acostar a la independència, alhora que convida, un cop més, la resta de forces independentistes a sumar-s’hi. Potser la novetat és que per primer cop no hi haurà tanta distància entre el que s’aprova en la seva estratègia i el que acaben practicant. Per exemple, en el seu penúltim congrés van aprovar no renunciar a cap via democràtica per exercir el dret a l’autodeterminació i tot seguit van signar amb el govern espanyol que renunciaven a tota via que incomplís el marc constitucional espanyol. D’ERC, doncs, ja sabem quin joc ens proposa a la ciutadania. Però no és gaire menor la manca de concreció pràctica dels qui defensem la via de la confrontació democràtica amb l’Estat. El fracàs constatat d’una via no implica necessàriament la victòria de l’altra, encara a les beceroles o amb pràctiques irrisòries com en la reculada del cas de Pau Juvillà. Des de la CUP sembla que cultiven un replegament resistencialista més que cercar l’expansió. Des de Junts, sembla que basteixen una base típicament neoconvergent a la capital de Catalunya. Des de l’ANC no s’acaben de decidir si impulsen una llista cívica transversal. I aquest és el panorama desbrossat.