De ‘Bola de Drac’ a ‘Zona Franca’

Durant el mes d’agost del 1995 es va poder llegir als diaris que Josep Antoni Duran i Lleida amenaçava de dur al Parlament l’emissió a TV3 de la sèrie Bola de Drac perquè la considerava violenta i inapropiada per al públic infantil. Un retall de premsa de La Vanguardia encara circula habitualment per les xarxes socials per recordar-nos que la polèmica ha envellit molt malament, ara que tots sabem que aquells dibuixos animats van atraure milers de joves cap a la televisió en català. Com a soci amb carnet del Club Super3, no conec cap infant d’aquella època que es dediqués a repartir llenya emulant Son Goku. Tothom –si no era algú que ja no girava rodó– era capaç de dissociar realitat i ficció. La distància generacional i una mentalitat encarcarada podrien haver fulminat el que va acabar essent un èxit esclatant. En una reacció en cadena, aquesta setmana s’ha desmuntat el programa d’humor Zona Franca de TV3. El detonant ha estat l’acomiadament del col·laborador Manel Vidal, tot plegat per una broma sobre el PSC que estic segur que tots els espectadors van entendre a la primera, sense que ningú pensés que es qualificava literalment de nazis els socialistes. Durant els darrers temps també han estat recurrents les queixes al Parlament sobre els espais protagonitzats per en Peyu i en Jair Domínguez, també en clau d’humor i adreçats a un públic jove. La pulsió espanyolista i conservadora de censura es barreja amb la incapacitat per entendre els nous codis i registres. És allò d’escandalitzar-se pels moviments de maluc d’Elvis Presley, d’associar els videojocs amb els violents trastornats i de bramar atemorit per la irrupció dels Sex Pistols. Això sí, després ens queixarem, adoptant un posat greu de saberut, que els joves ja no miren la televisió convencional i que el contingut audiovisual en català té problemes per arribar a determinades franges d’edat.