Mercats de l’economia catalana

Un dels aspectes més rellevants de l’any 2022 dintre del procés de recuperació postpandèmica ha estat el bon dinamisme de l’exportació. Amb la bona evolució de les darreres dècades, tot sembla indicar que aviat se superaran els 100.000 milions, una xifra respectable pel que és l’economia catalana. És prou conegut que el creixement de les vendes als mercats exteriors, un fet no pas exclusiu de l’economia catalana, ha anat a remolc d’una creixent globalització de la producció i del consum.

En aquest context, situats en el moment actual, quina importància tenen els mercats tradicionals? Vegem el que ens en diu l’estadística amb dades tancades del 2021 d’una font com C-Interreg, que en fa l’estimació des del 1995, referida específicament al béns físics, deixant de banda els serveis, com per exemple el turisme.

El 1995 el primer mercat de Catalunya era la resta de l’Estat espanyol, que representava el 40% de les vendes del país. El 2007 aquest mercat, que continuava essent el més important, havia baixat el seu pes relatiu fins al 35%; i el 2021 havia passat a significar el 27% del total. També les vendes destinades al propi mercat català han presentat una clara tendència a reduir el seu pes relatiu: 36% el 1995, 33% el 2007 i 24% el 2021. El mercat més dinàmic ha estat (i continua essent) el de la venda a altres països, que representaven el 23% del total el 1995 i el 2021 s’havia enlairat fins al 49%.

Resulta rellevant el fet que el creixement de la venda a altres països ha provocat una mena de tisora comercial durant el període considerat. Del total de vendes a l’exterior (sense considerar les internes de Catalunya), s’han capgirat les importàncies relatives dels mercats, el 1995 el 36% se n’anava a l’exportació i el 64%, a la resta de l’Estat; el 2021 els percentatges s’han intercanviat, el 36% es ven a Espanya i el 64% és exportació. I tot té traces que aquesta tendència continuarà...