Sectarisme o caça de bruixes
Fa unes setmanes que l’historiador Enric Pujol Casademont feia públic, amb una piulada a Twitter, el seu cessament com a director del Museu Memorial de l’Exili (Mume), com a conseqüència dels canvis en el govern de la Generalitat. És a dir, que la sortida de Junts del govern, a banda de la substitució dels càrrecs polítics i de confiança, ha estat també un tsunami que s’ha endut tot el que no sigui del color polític del govern, cosa que afecta, fins i tot, la direcció tècnica d’equipaments públics, com els museus. Aquesta és una pràctica nefasta que diu molt poc a favor del govern que l’utilitza reiteradament, perquè és una mostra clara de sectarisme i de fer servir determinats càrrecs, que no són polítics, per explotar-los exclusivament, com a la repartidora per a la gent de partit, sense tenir en compte ni la feina, ni la capacitat de les persones afectades, ni tampoc el bon funcionament de l’equipament cultural afectat, que és indubtable que se’n ressentirà. És innegable que l’Enric Pujol ha estat una persona que ha fet la seva feina de manera excel·lent i acreditada per tothom; ja des del 2003 havia treballat en la creació del Mume, equipament que dirigia des del setembre del 2021. A més, en aquest cas es dona la circumstància que l’Enric Pujol havia estat militant d’ERC, va formar part de l’executiva local de Figueres, va ser membre del seu consell nacional, i professionalment també havia treballat en l’àmbit universitari amb l’Oriol Junqueras, que coneix prou bé les seves capacitats professionals. Sembla, però, que no li han perdonat que després d’una etapa en el sector crític d’ERC, finalment abandonés la militància en el partit republicà.
Hi ha altres càrrecs no polítics que s’han trobat en situacions similars, per no citar els casos més sonats a TV3, com el del programa Zona Franca, en què es va fer fora Manel Vidal perquè fa un humor que no s’ajusta al que pot suportar la nova direcció de la televisió catalana. Una targeta vermella que s’afegeix a la decisió, de fa uns mesos, de prescindir de tertulians incòmodes a TV3, com va passar fa uns mesos, en què van fer fora els periodistes Albano Dante-Fachin i Pilar Carracelas, que eren unes de les veus més crítiques i discrepants de la línia oficial. A partir d’aquí les noves incorporacions han estat periodistes més afins al discurs oficial.
