Wilko Johnson & Dr. Feelgood

El 21 de novembre passat va morir als 75 anys Wilko Johnson, enorme guitarrista que es va avançar a la fúria del punk com a membre fundador de Dr. Feelgood, banda fonamental del pub rock britànic dels anys setanta, que va combatre a cops d’electritzant rhythm’n’blues contra el virtuosisme del rock simfònic que triomfava a l’època. El grup es va fundar el 1971 a Canvey Island, al comtat d’Essex, i va adoptar com a nom el títol d’una cançó del pianista nord-americà de blues Willie Perryman (1911-1985), que també va utilitzar Dr. Feelgood com a àlies artístic. La guitarra de Wilko sona en els quatre primers discos dels Feelgood, Down by the Jetty (1975), Malpractice (1975), el brutal directe Stupidity (1976) i Sneakin’ Suspicion (1977), que va provocar el trencament del guitarrista amb la resta del grup i sobretot amb el seu cantant, Lee Brilleaux (1952-1994), per diferències irreconciliables sobre les cançons que havia d’incloure el disc. Tot seguit, Wilko Johnson va formar un grup de vida efímera, Solid Senders, que va deixar un únic disc, abans d’incorporar-se durant un temps a Ian Dury & The Blockheads, on va coincidir amb el baixista Norman Watt-Roy, que després el va acompanyar durant els anys vuitanta com a membre de la Wilko Johnson Band. Un parèntesi: l’estiu del 1968, Watt-Roy va passar unes setmanes a Platja d’Aro, amb el seu germà Garth, com a membres del grup del cantant de soul Ossie Laine, amb el qual van gravar un disc en directe a la discoteca Maddox, abans de publicar els seus propis discos com The Greatest Show on Earth.

Norman Watt-Roy també formava part de la banda que va acompanyar Wilko Johnson en el seu únic concert a Girona, el dimecres 8 de març del 1989 a la desapareguda sala Boomerang, del barri del Pont Major. Amb un potent trio que completava el bateria Salvatore Ramundo, Johnson van presentar en aquell concert el seu disc Barbed Wire Blues . Curiosament, pocs anys després Dr. Feelgood van oferir dos concerts a Girona, tots dos a Platea, el 20 de novembre del 1996 i el 15 d’octubre del 1997, a l’època en què el grup celebrava el seu 25è aniversari. Ja no hi havia cap dels seus membres originals –Pete Gage substituïa llavors Brilleaux–, però amb músics com ara el bateria Kevin Morris i el baixista Phil Mitchell, que mig segle després encara mantenen actiu l’immortal Dr. Feelgood .