Somnàmbuls

Fa uns anys, l’historiador australià Christopher Clark va escriure un llibre, titulat The sleepwalkers (“Els somnàmbuls”), en què explicava les causes que, al seu parer, van portar a l’hecatombe de la Primera Guerra Mundial. Hi denunciava la responsabilitat d’unes elits avançant de manera cega cap a l’abisme, sense capacitat de percebre el risc ni de preveure l’horror en què acabarien sumint el món.

Aquesta metàfora, la dels somnàmbuls, l’ha recuperat ara el secretari general de l’ONU, António Guterres, a propòsit de la guerra d’Ucraïna, de la qual es complirà aviat el primer aniversari. “Em temo que el món no camina somnàmbul cap a una guerra més àmplia, sinó que ho fa amb els ulls ben oberts”, ha dit en un discurs davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Guterres sol parlar clar, denunciant no només els conflictes bèl·lics sinó també la inacció contra el canvi climàtic o les injustícies que genera el sistema econòmic i financer internacional. Ara se li ha retret que es desperta tard i que lidera una organització ineficient. A l’altre extrem, que propaga missatges catastrofistes, ignorant que la seva missió no és calmar els esperits sinó promoure la pau global. Una altra cosa és que tingui èxit en l’empresa.