Paraules que mai s’esborren

Vaig tenir la sort de conèixer el periodista i escriptor Miquel Pairolí fa una trentena d’anys a la redacció d’El Punt. Una persona entranyable, de gran senzillesa i amb converses que mai deixaven indiferent. Malauradament, la seva mort va arribar de manera prematura i la seva presència física es va esborrar, però no les seves paraules i els llibres que va deixar de llegat, d’un contingut esplèndid i, en el cas dels seus articles, amb un ressò que mai deixa de ser actual.

Ser present a l’acte que recentment va organitzar Editorial Gavarres a la Llibreria 22 de Girona, conduït per Àngel Madrià i Martí Gironell, em va fer reviure èpoques passades i em va traslladar a un temps on la lletra impresa era la base de la nostra cultura. El vídeo previ de Miquel Pairolí, que rememorava la primera presentació feta per ell mateix de Cera a la Llibreria 22 quan es va editar, em va emocionar. I les paraules de Madrià, Gironell i Guillem Terribas em van fer entendre molt millor els escrits d’en Miquel. La presentació de la reedició de Cera va convidar a reflexionar sobre el temps que recull, una època encara franquista, on es fa descripcions brillants, amb una prosa que iguala o supera la d’escriptors que han aconseguit un renom mundial. Cera descriu una desfilada fúnebre i la trajectòria d’una cereria, amb un llenguatge i uns detalls que atrapen des de les primeres línies.

Voldria felicitar Editorial Gavarres, que des que ens va deixar Miquel Pairolí ha dedicat molts esforços a recuperar la seva obra, amb quatre llibres reeditats. L’any passat, Mirades, que inclou divuit articles de l’escriptor, i ara Cera, amb una fantàstica il·lustració d’Àngel del Pozo a coberta. L’editorial ha comptat amb la col·laboració de la Fina, germana d’en Miquel. També un gran reconeixement per a la Llibreria 22 pels actes que organitza i per la seva tasca continuada de foment de la lectura. “Havia arribat a dominar amb mestria aquest difícil art de la combinació i la mesura, que es basava, primer, en la justa proporció dels elements, després en la cura del foc, més lent o més ràpid, finalment en el temps precís de la cocció”, diu un paràgraf de Cera. L’obra de Pairolí és el resultat d’uns ingredients únics. Els llibres ensenyen a pensar i el pensament ens fa lliures. I les paraules d’en Miquel sempre perduren.