El voraviu
Alcarràs és dogma de fe
Estigmatitzar la pagesia ve d’anys, és constant i si poden li obren nous fronts
Toni Romero signava dijous una columna genial, “Alcarràs és veritat”, escrita amb doble coneixement de causa. Amb el fil conductor del seu sogre i del que li va deixar dit en vida, i amb el fil conductor de la llorejada pel·lícula de Carla Simón. El sogre d’en Toni era pagès a l’Urgell. Sabia el que ens venia a sobre i veia venir el que ja hi tenim, el final de la pagesia autòctona. Durant anys s’ha desprestigiat la feina al camp, s’ha fet la competència al pagès amb tot tipus de males arts polítiques, socials i comercials i s’ha provocat la inviabilitat de l’explotació agrària familiar. De veritat de veritat, tot s’orienta a l’agricultura extensiva, l’entrada del gran capital i el control de la producció alimentària per grans corporacions. La publicitat que en els darrers anys ens fan de la filosofia del quilòmetre 0, el retorn a la vida rural i la diversificació cap a energies renovables i el turisme sostenible no passa de ser això, publicitat. “Propaganda”, que diria l’àvia Neus. De mesures clares i contundents per aturar la desaparició del model tradicional i revertir la situació, cap. O poques. L’estigmatització del pagès és constant. No es perd oportunitat, i quan es pot s’obren nous fronts. Els pagesos són ara culpables de la contaminació dels aqüífers (amb els nitrats que han usat) i culpables de la sequera (el 80% de l’aigua que consumim la consumeix l’agricultura). Coi de pagesos! Alcarràs és més que veritat! Alcarràs és dogma de fe!
