...I et trauran els ulls

Per què gent bressolada en la faràndula i foguejada en les arts escèniques, sota la inspiració de Pirandello i amb el mestratge dels Lumière, és incapaç d’organitzar i protagonitzar gales de premis cinematogràfics amb prou dignitat continua sent un misteri més insondable que els globus “espies” abatuts damunt el continent americà. No se n’escapa pas cap, ni els fundacionals Oscars ianquis, que l’any passat volien recuperar audiència i no van trobar millor manera que suprimir de l’emissió en directe guardons tan populars com el de la millor banda sonora. I que, en canvi, van retransmetre a mig món la sonora bufetada d’un agressor. Tampoc els recents Gaudí catalans, més propensos a replicar l’ostentós exhibicionisme tèxtil de la catifa vermella que no pas a oferir un espectacle amb bons parlaments. Tenint en compte els migrats pressupostos de les produccions catalanes, en lloc de desfilar disfressats de pinzells i bombons –que no afavoreixen pas tothom– resultarien més reivindicatius vestits a cal drapaire. I, finalment, ha arribat el despropòsit majúscul dels Goya, emesos sense suc ni bruc des de Sevilla. El palmarès és desconcertant: la mateixa Acadèmia que havia decidit designar la catalana “Alcarràs” per competir per un bitllet cap a Hollywood acorda que, de Goya, no se n’endugui ni un. Si d’aquesta no canvien el sistema de votacions la mala fe deixarà de ser presumpta. Agustí Villaronga va morir hores abans de l’inici dels Gaudí i Carlos Saura, la vigília de rebre el Goya d’honor, ja és mala sort necrològica. Però el cas de l’autor de Cría Cuervos ha deixat un regust amarg. Si saps que és viva la Jeanette, tendra intèrpret de “Porqué te vas”, composta per José Luís Perales, quin sentit té buscar un succedani per cantar-la en directe? La mateixa Jeanette, ofesa, va comparèixer a la capella ardent i, a petició de la vídua, va improvisar amb veu trencada la cançó favorita d’en Saura, oferint-nos allà l’actuació que li havien negat, més sincera i emotiva que tota la fallida gala sencera.