Peatge absurd

Deu dies després, tenim la trista constatació que els terratrèmols d’aquest mes a Turquia, Síria i el Kurdistan són els més devastadors registrats en dècades a la regió. El balanç supera ja els 40.000 morts, una xifra esgarrifosa que encara ha de créixer perquè s’hauran de comptar també els milers de persones que no han pogut ser localitzades i les que sucumbiran a les seves ferides. I constatem també que, a la desgràcia, s’hi afegeix la injustícia: l’existència de rescats de primera i rescats de segona, els que han rebut l’ajuda internacional més urgent per recuperar supervivents i els que, per raons polítiques, han vist negat l’enviament d’aquest material clau, com ara maquinària pesant en les hores més immediates per poder apartar la runa i extreure’n cossos amb vida. No deixa de ser paradoxal que mentre el món es mou –a dues velocitats diferents– per intentar salvar damnificats del sisme, alhora es mobilitzi per subministrar armes en la guerra insensata que Putin s’entesta a lliurar contra Ucraïna, a menys de 2.000 quilòmetres de l’epicentre del sisme. Europa, el món, es militaritza a marxes forçades mentre la terra continua tremolant i engolint innocents. Si la natura ja es cobra el seu sinistre peatge, per què hi afegim el de les guerres?