Orgull gironí i més enllà

Enhorabona! Aquest cap de setmana van ser els premis Goya. Aquells qui ho vau seguir, segur que en vau sortir decebuts en no aconseguir, Alcarràs, ni una sola estatueta. Em pregunto si realment hi té alguna cosa a veure que fos una producció catalana.

Isaki Lacuesta i Isa Campos van ser guardonats amb un Goya per Un año, una noche. Aquesta parella de gironins, veïns del barri de Sant Daniel, es van emportar un dels premis de cinema més cobejats. Un director de cinema que assegura que “les comarques gironines tenen tots els espais de plató necessaris”.

Així doncs, per què no explotem aquesta indústria a les nostres comarques? Per què no crear una indústria de cultura, una indústria d’art, una indústria cinematogràfica? Per què no dotem el talent cinèfil d’una escola cinematogràfica, amb un programa docent, que inclogui i promogui el talent cinematogràfic gironí?

Robert Bellsolà, Joanot Cortés, Mia de Ribot, Farnarier, Lluís Galter, David Gutiérrez, Lluís Hereu, Òscar Pérez, David Pérez, Pere Puigbert, David Ruiz, Albert Serra, Imma Serra, Pere Solés, Sandra Tàpia, Pere Vilà… d’entre una llarga llista de professionals, segur que molts d’aquests noms us sonen. M’agradaria pensar que sí. Tots ells, gent del món del cinema, consolidats en curtmetratges, llargmetratges, audiovisuals, documentals, vídeos musicals... I sí, tots ells són de comarques gironines, potser no tots són nats a casa nostra, però sí que hi han viscut o hi viuen. I se’n senten. I, a partir d’avui i fins al 16 de març, podrem gaudir de la setena edició del VOC, mostra i premis de curtmetratges de ficció i documentals en versió original en català. Aquí comença la trajectòria dels que, en un futur, seran uns grans directors de cinema. En aquesta ocasió, entre altres, podrem gaudir del curtmetratge de la banyolina Aïna Palomer. Sí, crec que estem tots d’acord que volem mantenir aquest talent a casa nostra, que continuïn fent pel·lícules en català i que aquestes arribin a tot arreu. No cal inventar res de nou, sinó millorar el que ja tenim. Tenim molt de talent, només cal que millorem les seves oportunitats. Ells ja s’encarregaran de crear.

Posar Girona i el seu territori al món és possible amb l’art i amb el talent dels que hi viuen. Només cal dotar-los de les oportunitats que els facin excel·lir.