La intel·ligència artificial
Que les ciutats han d’incorporar la intel·ligència artificial en la gestió del dia a dia és ja una qüestió indiscutible. L’aparició de noves plataformes de comunicació haurà d’apropar els ciutadans als nuclis de decisió. Avui encara seguim votant en paper, la participació és presencial, s’ha de demanar cita prèvia i les escoles són encara analògiques quan la tecnologia és digital.
Una ciutat ha d’aprofitar la IA per a l’anàlisi de necessitats, pel diagnòstic dels problemes i per l’atenció als més vulnerables. Les noves desigualtats coexisteixen amb les tradicionals i provoquen més bretxa social. El procés d’adaptació als canvis ha arribat a un punt de no retorn que crea incerteses i malestar entre la gent més gran.
Entrem en un nou ordre sense haver abandonat l’anterior: compres virtuals, banca en línia, metge telemàtic, administració web, aprenentatge en plataformes virtuals, tot molt ràpid i sense transicions entre models. Actualment el 5G només té una cobertura mitjana del 14% entre la població mentre ja tenim a sobre la 6G. Serà una digitalització perillosa: alteració de la creativitat per fer-la més automatitzada, modificació dels sistemes de comunicació que semblaran humans sense ser-ho, projecció d’emocions enllaunades i canvi en les nostres conductes, de més grupals a individuals. Pels governs serà una eina de poder. La desinformació i l’engany seran més habituals. I molt aviat, la IA substituirà la classe política per potents ordinadors.
Les ciutats del futur no s’assemblaran a les que avui coneixem i bé aniria que els actuals dirigents encaressin aquest esdevenidor amb fermesa, esperança i rigor. Per evitar que quedem sotmesos als algoritmes que tot ho decidiran, l’educació i la filosofia hauran de retornar als seus orígens per preguntar-nos qui som, d’on venim i a on anem. I l’educació donarà valor a l’oralitat presencial per minimitzar els enganys sobre el pretès coneixement adquirit. Apareixeran nous problemes en aquelles persones que tendiran a escapar d’aquest món humà per amagar-se patològicament sota la pretesa bondat del món virtual.
Sols la humanització de les tecnologies podrà fer front a una problemàtica que ni tan sols intuïm. I per això els governs d’avui han de fer una bona anàlisi prospectiva i deixar-se de picabaralles.
