Un globus, dos globus, tres globus

Només de començar, l’article queda desfasat. Fa poc, pànic en l’atmosfera i l’estratosfera, misteri de globus xinesos i altres objectes volants no identificats, dits ovnis o fenòmens aeris encara més inquietants, albiraments continus del Pentàgon: cada dos dies en veuen de diferents –n’analitzen 366– i els agrupen en un poti-poti d’ovnis, globus, drons, pertorbacions meteorològiques i bosses de plàstic, i com que per a molts no hi ha explicació, anuncien anàlisis més detallades perquè han demostrat característiques de vol i capacitats de rendiment inusuals. D’acord, no li manllevem intriga al tema. És bo que la ciutadania miri al cel i pensi en La guerra dels mons de H.G. Wells o en els Encontres a la tercera fase de Spielberg i, per descomptat, que no es refiï gens ni mica del nou imperi del mal que és la Xina, amb capacitat per emular o superar els propis artilugis d’espionatge; que el tràfic fos obra del servei meteorològic que s’ocupa de mesurar la pressió, la temperatura i la humitat relativa, o de Google, que porta internet a zones remotes, no tindria prou èpica ni mereixeria cobertura informativa. Ben despistats estàvem –deu formar part del joc– quan el Consell de Seguretat Nacional dels EUA adverteix que no hi ha constància que es tracti d’extraterrestres, ni de xinesos, ni d’intel·ligències de cap altre país. No, ara sembla que serien ginys inofensius de caràcter comercial o destinats a la investigació, tot i que tampoc en tenen una certesa absoluta i potser calgui llançar algun altre míssil. Un globus, dos globus, tres globus, ens entretenen com a criatures.