Canviem ancians per presoners

Com es construeix la mala entranya, els discursos de l’odi que volen que la societat assumeixi instintivament, sense aturar-se a reflexionar ni molt ni poc? Molt simple: es fa córrer per les xarxes que algú –un espanyol de bé amoïnat pels problemes de la pàtria, no pas un govern culpable de provocar-los– ha tingut una magnífica idea que consisteix en intercanviar ancians per presoners, enviant els primers a la garjola i els segons a les residències. I això? Els ancians a les presons gaudirien d’una dutxa diària, pròtesis, biblioteques, sales d’exercici, ensenyament gratuït, atenció mèdica. I els presoners, a les residències, romandrien sols i oblidats sense que ningú els visités, menjarien poc i fred, es banyarien un cop a la setmana, passarien l’estona enfitats de pastilles per no donar feina i, el més important, no en sortirien vius. No cal ni dir quina formació difon la brillant pensada ni la pila de dades falses que aporta per argumentar que som un país que ofereix privilegis als delinqüents i subvenciona immigrats, xiringuitos de gènere, ganduls aprofitats, etcètera, i maltracta la gent indefensa. Però sí que trobem necessari fixar-nos en la seva reiterada estratègia de persuasió: establir diferents categories humanes des del més tronat maniqueisme –bons i dolents en estat pur– i jugar amb temes sensibles i fàcilment manipulables com és el de la seguretat. Res de nou, però m’ha preocupat que a un conegut, antípoda de l’extrema dreta, li hagin colat el missatge i l’hagi esbombat com si es tractés d’una inofensiva broma. En saben més del que ens imaginem!