Opinió

opinió

Disbauxa?

La banda sonora és una de les coses que més ràbia fan del carnaval

Es parla molt de disbauxa quan hi ha carnaval. Segons la definició del DIEC, disbauxa és “l’excés o ús immoderat d’alguna cosa”. Com a reclam, no està malament. Així que em vaig acostar a un carnaval de la costa aprofitant que anava a veure una amiga. Quan li vaig trucar, la seva primera reacció va ser paradoxal: “No vinguis, que és carnaval!” Caram. Les grans rues, no ens enganyem, es formen a la carretera. En l’anada em van avançar un cotxe amb quatre dàlmates, un altre amb una princesa acompanyada d’un ninja i amb una parella de soferts pares al davant, amb cara de patiment i d’anar a fer el que calgui pels nens. Aparcar va ser un altre carnaval. Ni tan sols en aquesta data fregar un gual està mínimament permès, i ja no diguem perdonar per un dia el coi de radar que més conductors atrapa a Catalunya. Això sí que seria esperit de carnaval.

No volem disbauxa? Doncs tots a superar els maleïts 80 km que marca el tram dels pebrots. Vaig veure’n dos trossets, de carnaval. En un, s’alternaven les carrosses amb jovent amb poca roba però ballant frenèticament i altres amb parelles ben entrades d’anys i amb cara de poques ganes de res. Vaig preguntar a l’amiga per què li fa tanta ràbia el carnaval, ella que viu a la costa i se suposa que l’ha de defensar. La música. Aquesta n’és una. Es van repetint, una rere l’altra, unes cançons i sons de vegades indesxifrables: tan aviat passes d’un aire de rave a un hit del joc de Just Dance. “Pa-pa l’americano!” i, apa, es va repetint. Una barreja d’estils que ni la Rosalía gosaria. I a tot volum, no fos cas que la música no arribés a tots els racons del poble. L’altra raó és que hi ha una bonica tradició per carnaval que es diu “despertà”. A les sis del matí, les colles van passejant pel carrer despertant els veïns que, per si de cas, no s’hagin adonat que ha arribat en Carnestoltes. Més rave, més pa-pa l’americano, més de tot. Que si els veïns ensopits i menys arrauxats no hem caigut en la suposada disbauxa, encara tenim la possibilitat de sortir al carrer amb pijama i pregar a la nova deïtat pagana. Però vigila! Si et deixes portar per la gresca i dius què coi, que són quatre dies, i surts al carrer amb ells i els segueixes fins a la botifarrada, et trobaràs que només és per als organitzadors. A tu t’han despertat per tocar els collons, però a la xefla ni t’hi acostis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.