Maleni, prou

Però què s’ha cregut aquesta dona? Com s’atreveix a presentar-se dalt d’un tren, acompanyada per un càmera contractat per Renfe, i donar ordres perquè s’impedeixi, físicament, que els mitjans de comunicació d’aquest país cobreixin una arribada que ella mateixa ha fet publicitar? I no només això, sinó que, a sobre, es permet el luxe de, tot seguit, convocar una roda de premsa sense que els periodistes puguin fer-li cap pregunta.

Tot aquest seguit de gestos desafiants els va protagonitzar ahir a la tarda la ministra Magdalena Álvarez, l’únic càrrec d’aquest rang que ha estat reprovat, consecutivament, pel Parlament de Catalunya i el Senat. Amb motius.

Ja sé que, com acostuma a dir ella, tot això no importa mentre continuï tenint la confiança de José Luis Rodríguez Zapatero. I és precisament aquest autoritarisme el que ha definit el final de legislatura del PSOE, aquella que va començar amb la balada del tarannà i ha acabat amb una ministra menyspreant els catalans, ja siguin consellers, diputats, periodistes o usuaris dels trens.