La Girona del ‘bike-friendly’
Hi va haver una etapa de la meva vida en què, per raons de feina i altres qüestions que no venen al cas, esmorzava gairebé cada dia a la plaça del Vi o els carrers que hi donen, que aleshores era ple de locals oberts des de primera hora del matí per donar servei als gironins. La setmana passada vaig quedar amb una persona per fer un cafè matiner en algun local a l’entorn de la plaça del Vi i només vam trobar dues cafeteries obertes; la resta, tot i que n’han proliferat a la zona, eren tancats. Són locals que no fan esmorzars, obren al migdia i tanquen tard, de nit. Gairebé tots estan pensats per donar servei als turistes que passen per la ciutat. La Girona –i especialment el Barri Vell– que coneixíem, no fa molts anys, sinó la de fa quatre dies, ens l’han canviat. El nucli antic és un barri que cada dia s’assembla més a un parc temàtic, on els gironins ja no són els protagonistes sinó que s’han convertit en figurants. No vull parlar de les terrasses dels restaurants, que han crescut i proliferat i que han expulsat els vianants de voreres i passejos, ni tampoc de les jardineres de la Rambla que tenen vida pròpia. Fa temps que tenim assumit que Girona s’ha convertit en una ciutat turística, en la capital del cicloturisme, i per sort també és una ciutat universitària.
La promoció del cicloturisme no deixa de ser curiosa, perquè des del consistori s’ha castigat severament la mobilitat sostenible dels gironins en bicicleta, amb campanyes reiterades de sancions contra ciclistes locals, cosa que no s’ha donat en cap altre vehicle de tracció mecànica i contaminant. Campanyes i sancions que tampoc han afectat els grups de cicloturistes que circulen sovint contra direcció pels carrers del Barri Vell. No vaig pas en contra d’un model que ha obert més d’una trentena de negocis bike-friendly a la ciutat, que ha portat a Girona les millors marques mundials del sector, i un festival anual, amb fira i competicions internacionals com la Sea Otter Europe. Però si Girona vol mantenir el seu atractiu, no ha de permetre que res canviï la seva essència ni faci perdre el seu toc de campana de la catedral, ni que els joves gironins siguin expulsats de la ciutat perquè no poden pagar els preus desbocats dels habitatges i lloguers, ni tantes altres coses. O és que no vam aprendre res de la pandèmia, quan per sobreviure i en el cas de molts negocis només ens podíem refiar dels veïns i els de casa?
