El voraviu
Res no serà de franc
S’acaba la ficció que la publicitat pagarà contingut, televisió o xarxes socials
Elon Musk no és boig, ho fa veure. Fa el boig per no pagar el metge, que deia l’àvia Neus. Ja té en marxa a casa nostra la subscripció de pagament a Twitter. I al darrere d’ell s’organitzen també per cobrar serveis les xarxes socials d’en Marc Zuckerberg, tant Facebook com Instagram. La història viscuda amb la televisió es repeteix. Accelerada. La televisió es va estendre com un servei gratuït a mitjan segle passat i no va ser fins cinquanta anys desprès que es van provar les primeres experiències de pagament. Canal Plus (la primera que es va llançar a fer abonats) es va estrenar a Espanya el 1990. Arribar al milió de clients va costar Déu i ajuda. Centenars de milers de ciutadans miraven el cinema porno en versió ratllada per no haver de pagar. Aquest dies en què Netflix està canviant les condicions contractuals sobre beneficiaris possibles de la subscripció, Catalunya ja té mes abonats a plataformes que no pas habitants. No un o dos, no, més. Més del doble. S’ha acabat la ficció del “tot de franc” i s’ha acabat la ficció que “la publicitat ho paga tot”. Ara tothom paga. Res no és de franc. La televisió ja és una despesa fixa mes. Tan imprescindible (o més) com el cistell de la compra i l’habitatge. El procés ha trigat trenta anys llargs, però amb les xarxes socials farà molta mes via. Quatre dies i tothom a pagar i, si a les plataformes hi ha el doble d’abonats que de ciutadans, que no estranyi que a les xarxes es multipliquin per tres o per quatre.
