opinió
Un sac d’incoherències
D’on surten, doncs, aquests privilegis a la cambra catalana?
La vida és un sac d’incoherències. L’altre dia en una joieria una senyora es mirava una safata de rellotges, diguem-ne de gamma alta, no pas esportius. La dona s’explicava molt bé i amb molt d’entusiasme: “És per a una persona que es jubila a l’empresa, tota la vida que ha treballat a casa, són molts anys de dedicació i esforç i volem que aquest regal sigui molt especial per a ell. Que li gravin a darrere el nom de l’empresa i aquestes dates.” Dona a la dependenta una targeta de l’empresa. La botiguera, confraternitzant amb la clienta, segueix el fil de la conversa. “És clar que sí, és un regal perfecte i ben merescut; entrarà en aquesta nova fase ben content.” Se m’escapava el riure per sota el nas, regalar un rellotge a una persona que el primer que anhela quan deixa de treballar és oblidar-se dels horaris, de la planificació, de les preocupacions i dels neguits. Com hi ha món, que no siguem més creatius per gratificar els anys de servei laboral. Es podria regalar un objecte idoni per a les aficions de la persona jubilada: pals de senderisme, un llibre electrònic, una màquina de fer pa, un kit de jardineria, etc.
Ara bé, tampoc es tracta d’exagerar aquesta prima pels anys treballats com està fent el Parlament, que ha pagat 3,9 milions d’euros en premis de jubilació. I aquest privilegi com s’explica? La justificació és que tenien plena disponibilitat, l’assessorament legislatiu, la poca mobilitat interna i la immediatesa. I si ens posem en la pell d’un forner o d’un electricista o d’un infermer o una mestra... ¿Que potser al llarg de la seva vida professional no han atès els seus usuaris amb la professionalitat implícita de cadascun dels treballs? El forner no fa només alguna cosa amb la farina, és una professió de la qual no es pot prescindir en la societat moderna, treballa a temperatures elevades sempre en el mateix lloc i en horaris inversos als de la gent “normal”, ha de conèixer les normes de seguretat i les normes sanitàries bàsiques, ha de tenir el pa a les prestatgeries a l’hora que toca. I amb aquestes i altres condicions laborals, hi treballen la majoria de professionals. D’on surten, doncs, aquests privilegis a la cambra catalana? Segons els grups parlamentaris, massa poques vegades agraïm la feina que desenvolupen els funcionaris. Ens volen fer passar bou per bèstia grossa en tants àmbits de la vida, que l’omplirem d’incoherències.
