Trens i bancs

La primera entrega de l’impost a les grans empreses energètiques i financeres es va ingressar ahir a Hisenda. 1.400 milions graven els beneficis extraordinaris, dies després que bona part els reconeguessin en els balanços anuals, sumant més de 20.000 milions els grans bancs i 12.000 les energètiques, com a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès i el preu de l’energia, bàsicament. I de la seva bona gestió, se suposa, més enllà de si en aquesta direcció s’inclou tancar oficines, promoure les aplicacions, tenir preus amb màxims garantits o una legislació favorable. Ara que el govern de l’Estat ha fet dimitir els caps de Renfe i de la Secretaria de Transports pels trens que no passaven pels túnels, potser podria haver pensat en algú d’aquests sectors per dirigir-los. Garanteixen beneficis als accionistes i, si cometen algun error, com el que va generar la crisi financera i immobiliària del 2008, hi ha igualment l’Estat al darrere per salvar-los. No seria fàcil fitxar-los, realment, perquè l’Autoritat Bancària Europea situa els banquers estatals entre els millor remunerats. Per això, la moderació i escassa eufòria han caracteritzat la presentació dels balanços, malgrat que podrien haver presumit, conscients de l’estretor econòmica i social general. Costa d’assumir que l’augment dels tipus no es traslladi als productes per als estalviadors, i que bancs i energètiques recorreran contra l’impost.

El que seguirà igual és que l’Estat assumirà les errades d’uns i altres. Cantàbria i Astúries tindran trens gratuïts mentre no hi arribin nous combois. La imminència electoral ha obligat Perdo Sánchez a ser molt generós, perquè el tall dels FGC i Rodalies del 2007 es va saldar només amb un bitllet gratis per cada tres d’utilitzats. La gasiveria de Rodríguez Zapatero en la compensació als usuaris va contribuir a la desafecció catalana –amb les infraestructures va començar tot– i la idea que no hi ha res a fer amb l’Estat. A Cantàbria i Astúries no creixerà l’independentisme, però si la bufetada electoral.