Ens roben una hora cada dia

Des de l’1 de gener fins al 16 de febrer vostè i jo –si vostè és una dona– hem treballat gratis per a la nostra empresa, o, fent un altre càlcul, si la nostra jornada laboral és de vuit hores, ens n’escatimen una de sou cada dia. D’això se’n diu bretxa salarial i és una discriminació que es produeix arreu degut a causes estructurals –desigualtats històriques en les relacions de poder entre homes i dones– que comporten empobriment i manca d’autonomia per a la part femenina del planeta; o sigui, un cercle viciós d’injustícia personal i endarreriment social que persisteix. En les societats dites occidentals amb legislacions democràtiques, quines són les estratègies utilitzades per aquest atracament a mà armada? No es tracta d’assignar sous discordants en funció del sexe, la qual cosa està penalitzada, sinó de valorar i retribuir de manera diferent activitats similars. Per exemple: qui fa la neteja cobra menys que un bidell, una secretària menys que un administratiu. Es tracta també de premiar amb complements les tasques més masculinitzades: donar un plus de perillositat a qui usa maquinària pesant i no a qui usa productes químics (sectors de la neteja, calçat) perquè encara ara les feines tradicionalment feminitzades surten més barates. I què passa amb el treball no remunerat de les cures? Que se n’ocupen majoritàriament les dones i en aquest aspecte són les més disposades a demanar reduccions de jornada i excedències i a no acceptar el complement de lliure disponibilitat. Per cert, ja és hora que entenguem que el treball de cures també és economia.