El sacseig de l’ANC

“Sotrac a l’ANC”, titulava aquest diari després que tretze membres del secretariat de l’entitat dimitissin dissabte per l’enfrontament que mantenen amb la presidenta, Dolors Feliu. Jordi Pesarrodona també va plegar com a vicepresident, malgrat que es mantindrà en el secretariat de l’Assemblea. La crisi que es viu a la que és una de les dues grans entitats independentistes no deixa de ser un reflex del moviment, en hores, com a mínim, baixes. L’ANC és, junt amb Òmnium, la branca civil de l’independentisme que, especialment en els darrers anys, ha sostingut el moviment mentre ERC i Junts anaven divergint cada cop més en els seus camins. Han estat les que han aconseguit demostrar al carrer que la reivindicació és viva, tot i que les mobilitzacions recents hagin anat perdent adhesions. La dura repressió, el cansament, la desunió, el tirar pel dret de les formacions... tot plegat, ho sabem, ha passat una elevada factura a l’independentisme. I així ens trobem amb una Assemblea al límit que esquiva la fractura, però en surt masegada. El cop a l’ANC arriba arran de la proposta apadrinada per Feliu de fer una llista cívica per concórrer a les eleccions al Parlament, una aposta que havia estat en la ment d’altres presidències de l’entitat però que, fins ara, s’havia canalitzat més com a arma de pressió que com a possibilitat real. El pas endavant de l’ANC cap a una eventual candidatura suposa un sacseig en l’ordre del moviment tal com el coneixíem –institucions, partits i entitats– que ha acabat posant en crisi la mateixa Assemblea. Veurem si només de forma temporal.