En la mort de Danny Roy
El dimecres 15 de febrer va aparèixer aquesta nota a les necrològiques d’El Punt Avui: “Danny Roy. Va morir ahir als 79 anys. Era natural de Madrid i vivia a Lloret de Mar. Casat amb María Mercedes Madula Sardá i deixa un fill...” Així, d’una manera discreta i senzilla, s’acomiadava Danny Roy o Dany Roy –en les dues versions se’l troba–, nom artístic del cantant Daniel Rafael Piñeiro Braga , tal com m’ho indica el músic i compositor Josep Loredo Moner, autor d’un blog imprescindible on recopila informació i imatges de cobles, orquestres i conjunts, entre ells els Robert’s: en aquest conjunt gironí, format a principi dels anys seixanta, hi trobem la primera pista visual sobre Danny Roy. És una foto del 1966, feta a Lloret, on els Robert’s “van estar molts anys tocant en diversos hotels”, en la qual Danny Roy apareix assegut amb els altres membres del grup: Josep Freixas, Pitu Comalada, Antoni Bruns, Enric Bosch i Albert Falgueras. El diumenge 20 de febrer del 1966, Roy va quedar en segona posició –entre Jordi Garanger i Julia Tejedor– a la categoria de música moderna del I Festival de la Popularitat de Ràdio Girona, al Teatre Municipal. “El 1962 vaig fer la meva presentació a través de l’emissora La Voz de Gerona, en un d’aquells festivals que organitzava [Jaume] Teixidor”, explicava el cantant en una entrevista a Los Sitios el febrer del 1972, en la qual també comentava que havia fet una gira francesa amb l’orquestra La Farnense i que als hiverns anava a actuar a pubs anglesos, on cantava en diversos idiomes i evocava la Costa Brava. Segons la fitxa que li van dedicar Fredi Faure i Xavier Juanhuix en el referencial Peluts, rockeros i yeyés a la Girona dels 60 (2006), “des del 1964 es va convertir en animador de sales de festa de la Costa Brava”. També hi afegeixen que “va col·laborar amb l’Orquestra Selvatana i els conjunts de ball Trébol, Rumbo i Los Stayers [...] Amb el Dany Roy Group va actuar per tot Europa”. Molts anys després, el 31 d’octubre del 1998, Danny Roy va actuar al Ràdio Festival que va reunir al Pavelló de Fontajau grups i solistes dels anys 60 amb motiu dels 65 anys de Ràdio Girona. Danny Roy va gravar mitja dotzena de singles i els elapés Special Request i A mi manera. No és fàcil trobar la seva música, però algú ha penjat a Youtube el seu potent I’m Dany Roy , qualificat de “rare spanish soul”, amb uns vents i una veu que mereixen un homenatge.
