Escoles desiguals

Coincidint amb el 30è aniversari de l’aprovació, el 1993, del decret de concerts educatius, la Fundació Jaume Bofill ha presentat aquesta setmana un informe sobre la situació de l’educació concertada a Catalunya per reclamar al govern una nova regulació com a eina imprescindible per lluitar contra la segregació escolar. Algunes de les dades clamen al cel un canvi: la xarxa concertada escolaritza la meitat de l’alumnat estranger (un 11%) que la pública (un 20%), i pel que fa a l’anomenada matrícula viva –els alumnes que entren al sistema fora del període de preinscripció–, el 71% dels concertats en rep menys que la mitjana dels seus municipis. Però, encara estem així? Com és possible que coexisteixin dos tipus de centres sostinguts amb fons públics amb aquestes diferències a l’hora d’accedir-hi? Hi ha molts interessos a l’hora de mantenir aquest statu quo, començant pels responsables polítics, passant per titulars de centres i també per part d’algunes famílies que, a través de les quotes, creuen tenir garantit un cert ensenyament d’elit. La solució és apostar per la creació d’una única xarxa de centres en què públics i concertats rebin un finançament adequat a les seves necessitats i, això sí, que es regeixin per les mateixes regles de joc.