El voraviu
Conill i senglar a taula
És el lloc adequat on invertir el temps estalviat de la taula de negociació
Hi ha ampli consens que la taula de negociació va per llarg. La ministra Rodríguez hi insistia dijous a l’Escala. No hi ha, per tant, un lloc adequat on portar que passin el ribot a la darrera ocurrència de l’acord de claredat. És hora que el govern canviï la prioritat de les seves segudes. Les altes instàncies farien bé de personar-se a la taula de cogestió del conill i farien bé de crear una taula de cogestió del senglar i, si és el cas, fusionar-les. Han dit els tècnics que per restaurar un cert equilibri lògic de les dues espècies al territori s’han de pelar 6.700 senglars a les Gavarres i Rocacorba. Als camps de Lleida s’hi han de matar 285.000 conills. És una mortaldat considerable i no es farà pas així com així. Cada any que passa sense que aturin les plagues, el problema es multiplica. No hi ha depredador competent i els danys a l’agricultura, el trànsit rodat i les persones augmenta exponencialment. L’àvia Neus ja en parlava, de “criar com els conills”, i ara ja hi crien els senglars. S’explicava l’acudit d’un pastor que li passava el tren prop dels prats on pasturava el ramat i que li espantava les ovelles. La feinada era seva, després de passar el tren, per recollir-les. Un dia que va baixar a la ciutat i en un aparador va veure voltar un tren elèctric, va entrar i el va capolar a cops de garrot. “O se’ls atura de petits, o de grans no et deixen viure”, va justificar. És el moment de la taula del conill i el senglar, un gran substitut de la taula de negociació.