Activistes de la llengua

Les llengües les salven els parlants. Aquesta és una veritat com un temple damunt la qual Òmnium Cultural ha bastit una proposta perquè els parlants ens convertim urgentment en activistes.

En una “guia de l’activista pel català” Òmnium dona consells aplicables a la nostra vida quotidiana i en situacions molt diverses. A la feina, a l’escola, al barri... Ens parla de petits gestos diaris que fem sovint inconscientment des que sortim al carrer a primera hora del matí i que poden contribuir a fer que el català avanci. La guia també dona recursos i jocs per al temps de lleure, i ens fa preguntes com ara: en quin idioma tens configurat el mòbil? Resulta que el 30% de catalanoparlants el tenen configurat en castellà. Tenir la tecnologia (des del Google fins al Whatsapp) en català no només és bo per a nosaltres perquè ens permet viure plenament en la nostra llengua, sinó que també és la manera que les grans tecnològiques la tinguin en compte.

Ser activista sovint fa mandra. És més fàcil reclamar al govern que faci campanyes, al Parlament que legisli, i als inspectors que sancionin. I tot això hauria de passar, però amb això ja no n’hi ha prou. És vital l’actitud individual de cadascú de nosaltres: la llengua continuarà viva si la compartim sempre i amb tothom, cosa que ara no passa: les enquestes diuen que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, una xifra que demostra fins a quin punt patim subordinació lingüística autoimposada. Ens incomoda quan ens diuen “el català depèn de tu”, però en aquest moment de regressió de l’ús social del català això és més cert que mai.