opinió
Tamames
En Ramón Tamames té les mateixes possibilitats de ser president del govern que un servidor. És a dir, cap ni una. Aquest fet demostra que l’alta política està assolint uns nivells irònics que li resten credibilitat. És rar i no té cap sentit que Vox vulgui ridiculitzar el catedràtic Tamames, entre altres tasques pare del llibre L’estructura econòmica d’Espanya, bàsic per a economistes i enginyers. Per manca de suports, Tamames no té cap possibilitat de guanyar la moció contra Pedro Sánchez, a banda dels seus noranta anys a l’esquena. L’única part positiva d’aquesta comèdia és el recordatori que qualsevol ciutadà amb el suport d’un grup parlamentari pot presentar-se per a president del govern, un fet que no succeeix al Parlament de Catalunya, on el candidat ha de ser diputat. És a dir, ha d’haver-se presentat a les eleccions.
En l’època de la Transició, Tamames va ser un personatge que tenia el cap al seu lloc. Un teòric de l’economia liberal que va saber encaixar en un moment determinat dins del partit comunista de Santiago Carrillo i, en un altre, en el CDS d’Adolfo Suárez. Els seus encaixos van ser utilitzats perquè el general Armada, la mateixa nit del 23 de febrer del 1981, fes arribar una llista al colpista Tejero perquè inclogués Tamames en una relació de ministres d’un govern d’ una autoritat el nom de la qual mai s’ha sabut oficialment.
Aquesta moció de censura, sense data ni ordre del dia, acabarà com el rosari de l’aurora. És a dir, no servirà de res. Ni per a Vox, que en les últimes hores s’ha vist que tampoc controla l’útil Tamames. Un cop més, el beneficiari del xou polític serà Pedro Sánchez, que es podrà estalviar els problemes que manté amb la coalició –llei del “només sí és sí”– o la divisió pel suport espanyol a Ucraïna. Si s’acaba fent aquest debat, tot indica que seria la segona quinzena de març, un parell de mesos abans de les municipals. Tamames justifica la seva presentació en la vida política perquè en la seva opinió als noranta anys s’ha de dir a tot que sí. En cas d’haver-s’hi negat, només que s’haguera anunciat, la publicitat de la seva persona ja estava feta.