El castell abandonat
Des del 1989 visc al barri de Montjuïc. Davant de casa tenim una de les cinc torres de defensa del castell, que són desconegudes per una bona part dels gironins. El 1653, després de la Guerra dels Segadors, es va començar la construcció del castell de Montjuïc i quatre torres de defensa: Sant Daniel, Sant Joan, Sant Lluís i Sant Narcís. El 1812, els francesos van afegir-hi la torre Suchet. El 1814, les tropes napoleòniques, quan es retiraven, van volar les torres de defensa menys la Suchet, de la qual ja se’n va encarregar el general Prim uns anys més tard. En resum, les antigues fortificacions avui són una ruïna de la qual se’n podria treure molt més rendiment i, per les raons que siguin, és una iniciativa que no ha assumit cap govern de la ciutat. Presenten un complet estat de deixadesa, passen anys que ni tan sols es desbrossen, per tant no convida a visitar-les. Fa temps es van fer accions de neteja i arranjament de les torres i fins i tot passeres per poder-hi accedir. No gaire res més, llevat del castell, on hi ha un local i és un xic menys embardissat. De propòsits, tants com vulguin. Encara el 21-6-2021 es va aprovar el projecte de condicionament de l’entorn de la cisterna del castell de Montjuïc com a espai escènic a l’aire lliure i l’adequació del camí d’accés. Un any i set mesos més tard, l’Ajuntament ha revisat els imports per tornar a posar les obres a licitació, ja que amb l’augment de preus a causa del context inflacionista el concurs va quedar desert. I aquest any l’Ajuntament ha de tornar a la Generalitat una subvenció perquè estava mal sol·licitada i no s’ha pogut fer servir. A vegades penso què hauria passat si haguessin prosperat algunes iniciatives escabellades que hi ha hagut a l’entorn del castell, com ara la visita que va fer l’11-2-1973 el ministre d’Informació i Turisme, Alfredo Sánchez Bella, per estudiar la viabilitat de construir-hi un parador nacional (!). El castell i les seves torres han estat sempre força inútils, ja que tampoc van servir per defensar la ciutat en el setge francès. Ara no s’ha d’oblidar que durant molts anys les seves parets van servir d’aixopluc a centenars de famílies immigrants que hi van viure en unes condicions més que precàries. Ja que als catalans ens agrada celebrar derrotes, almenys podríem recuperar el que queda de l’antiga fortalesa i treure’n un rendiment lúdic i turístic ara que els ciclistes ja pugen per la ronda del Fort Roig.
