Calçotada espacial

Pilar Rahola va publicar fa uns dies a les seves xarxes socials una fotografia d’una calçotada celebrada dins d’un d’hivernacle, tal com cada estiu ens oferia immortalitzades les paelles de Cadaqués. No sabem si els retratats en aquests saraus són sempre conscients de l’ús públic que s’acabarà fent de la seva imatge, però, en aquest cas, més enllà de l’autobombo hi havia un missatge propagandístic. Els expresidents Jordi Pujol i Artur Mas apareixien envoltats de diversos noms propis d’una cosa que no en té, de nom propi. El missatge escrit per Rahola per acompanyar la foto diu que representen “totes les famílies del sobiranisme independentista”, però no s’hi veu pas ningú d’ERC, ni de la CUP, ni de la Intersindical, ni d’Òmnium, ni tan sols de l’ANC. Sempre segons ella, el tec demostra que “l’espai es va retrobant”. “Espai”, és clar, esdevé l’enèsim eufemisme per referir-se a allò que havia estat Convergència. Després d’uns quants anys de negació, de diversos canvis onomàstics i de reaccionar a l’ús del qualificatiu “convergent” com si s’hagués rebut una falta de respecte imperdonable, de sobte arriba un rampell de nostàlgia.

Com que tots els esforços de dissimulació han estat infructuosos, amb “l’espai” obtenint els pitjors resultats de la seva història, sembla que la nova provatura és un gir de 180 graus: fins i tot Artur Mas va declarar que Jordi Pujol “es va equivocar amb la seva confessió”. S’haurà de veure, però, si més enllà de l’ambient distès d’una calçotada “l’espai” serà capaç d’evitar més trencadisses. Quan es treuen el pitet, els comensals expressen opinions completament oposades i són més evidents que mai les faccions i els grupets que classifiquen els que encara hi són dins. I encara falta per saber com afectarà a la digestió el potent allioli del judici a la presidenta de “l’espai”, una de les grans absents a la calçotada espacial.