Tres sardanes, tres postals
Paisatges somiats una vegada i una altra, de dia i de nit. Records llunyans. Sardanes que són postals, postals que són sardanes...
Somni (1944) Manel Saderra i Puigferrer / Manuel Pont.
Aigües quietes, somortes, calma a l’aire. Àlbers d’un verd grisós, mates de joncs, desmais vora la riba. Estranyes figures de branques entrellaçades sobre els rabeigs. La llum del sol que mor tenyeix l’estany d’un groc estantís. Després, la boira. Immòbils els grups d’ànecs, en un racó. Paisatge pla, que es va allisant. Pau al cor, tanmateix. Veus de sopranos, veus de fades... Mirall d’ombres que es desfan. A Banyoles, un vespre de primavera.
Cap de Creus (1946) Joaquim Gay / Rafael Cabrisas / Josep Benet. Els gavians resseguint el blau de la mar, una vegada i una altra. Coves obscures, cavorques, esculls i niells a flor d’aigua. El matí es desclou, enllà de la Massa d’Oros, amb corrents forts i canviants. Cala Prona, Portaló, Galladera... Mar d’Amunt, sí. Cadaqués és lluny encara, però hi és.
Sagarra, Foix, Fages de Climent, i també Lorca i Dalí... Pintura i poesia a l’ensems. Olor de sal i de sol. Les xarxes, les fluixes, els palangres... Orades, escórpores, déntols, sards, llobarros... A la barraca dels pescadors, jocs de botifarra nit enllà, fins a l’alba. Havaneres, tangos i boleros ens acompanyen fins a la matinada. –Aviat a llevar!, ens criden els companys.
Girona m’enamora (1989) Ricard Viladesau.
L’Onyar baixa lent, ple, silent. “És l’aigua de la pluja de Tots Sants”, d’en Josep M. de Sagarra. Drets, solemnes, els campanars de la catedral i de Sant Feliu, retallats sobre el cel ennuvolat. Olor de fires ja, la fressa de les parades, aquella humitat que t’entra als ossos. Al pont de Sant Agustí ens ha vingut al cap algú d’altre temps i ens ha mogut el cor. La Rambla que fa baixada, estudiants i noies en flor, les voltes ombrívoles amb les taules dels cafès. El barri vell, empedrat, racons i portalades, la història dels jueus, Isaac el Cec, Bonastruc Ça Porta...
El carrer de la Força, el de Ciutadans, un cel amorosit, prenyat de pluges promeses. L’antigor de les pedres, la muralla, la vall de Sant Daniel. La Devesa, els alts plàtans despullats, a terra jeuen les seves fulles mortes. Girona grisa, Girona aimada, Girona immortal...
