De set en set
James Bond
L’editorial Ian Fleming Publicacions Limited ha anunciat que les novel·les protagonitzades pel personatge de James Bond, que confesso no haver llegit a la vegada que hi estic familiaritzada a través de tantes adaptacions cinematogràfiques, passaran pel sedàs de l’anomenada “correcció política”, cosa que es farà parcialment i és així que d’una manera potser significativament esbiaixada. El cas és que s’eliminarà la paraula “negres” substituint-la per “afroamericans”, que seran “més obedients del que creia” l’agent 007, però no deixaran de ser-ho “quan han begut més del compte”, cosa que no és una excepcionalitat “racial”, sinó una possibilitat força universal. Això mentre que es mantindran certes consideracions de Bond, com ara les que donen per feta “la idiotesa de les dones” o aquelles que se’n foten de l’homosexualitat.
Per què s’eliminen unes paraules i/o consideracions i d’altres no? Ho dic amb la convicció que no se n’ha d’eliminar cap. De tota obra s’ha de deixar constància del que és i, per tant, del que reflecteix el seu imaginari. Tampoc no cal que, com es fa en altres casos, l’editorial que té els drets de les novel·les de Fleming sobre James Bond avisi que “es van escriure en una època en què era habitual fer servir expressions que actualment són ofensives”. Crec que tenim la capacitat de contextualitzar-lo. I, de fet, no sé perquè ho refereixen en passat. Tals ofenses perviuen (i d’una manera brutal, en part com a reacció al que es menysprea vulgarment com a “políticament correcte”: ser fatxa és moda com si fos transgressor) i és així que no s’ha d’esborrar res per tal de saber no només com s’han reflectit, sinó com han sigut transmeses fins avui.