Promeses electorals

Es van apropant les eleccions municipals. Els candidats sortiran al carrer i faran arribar un bon reguitzell de promeses a la ciutadania. Maldaran per fer-se creïbles entre els votants.

Recordo un episodi familiar que m’ha acompanyat en cada contesa electoral. El pare baixava gairebé cada tarda a Girona per trobar-se amb la colla de l’Esplai i jugar unes quantes partides de botifarra. Un dia, en període preelectoral, hi feu acte de presència l’alcalde Joaquim Nadal, que es presentava a la reelecció. “Panella!, què he de fer perquè em voteu?” Al pare, que sentia gran respecte pels pares del professor Nadal, li feu gràcia la interpel·lació i li respongué ràpidament: “Que la brigada vingui a Sant Daniel i ens netegi les herbes de la pujada a les escoles. Veniu massa poc per la vall.” Dit i fet: quinze dies després, la pujada fou ben netejada. El meu pare era dels que creien que una paraula donada ha de ser de ferm compliment i, malgrat la seva descreença en qüestions polítiques, va tenir molt clar per a qui havia de ser el seu vot en aquelles eleccions. Aquest episodi em revingué ara fa unes setmanes, arran de la conversa informal que vaig tenir amb una de les persones candidates a l’alcaldia de Girona. La seva proposta anava més enllà d’una simple promesa. Tenia clar que els esforços humans i econòmics dels gestors polítics, siguin nacionals o municipals, han d’anar destinats en bona part al món educatiu. Calen més recursos i uns plans d’estudi en què es prioritzi l’educació en valors i tot el que faci referència a la comprensió lectora, clau de volta de la resta d’aprenentatges.

I hi va afegir un detall que molts docents fa temps que veiem, però que pocs ens atrevim a esmentar en veu alta per por que se’ns titlli de retrògrads i de ves a saber què més. Aquesta persona té la certesa que l’excés d’aparells electrònics i pantalles a les aules està “assecant els cervells dels nostres joves i infants”. Les noves tecnologies estan molt bé com a eina i mitjà, però caldria controlar millor el seu ús entre l’alumnat.

Davant d’una promesa programàtica com la seva, vaig pensar què hauria fet el meu pare. No vaig garantir el meu vot a l’alcaldable. Des de la política municipal, la capacitat d’incidir en el món educatiu és limitada. Però, malgrat tot, m’ho ben rumiaré.