Lluny del ramat

Haver viscut a la ciutat de la Girocleta, els gironautes i les giropolles de la ciutat de color reumàtic –com deia Pla–, permet fer balanç: totes les amistats en vertical o en horitzontal no eren oriünds de la ciutat, i els pocs que ho eren havien pirat per estudiar o per veure món i sortir de la muralla. Només salva tres llocs on ha après, ha estimat i li han salvat la vida. La Gastrollibreria Context –t’enyora, Fidi, i t’estima, Natàlia–, un espai preciós, vellutat, amb gent admirable que li estimulava les neurones i les hormones a parts iguals. El Somia, cafeteria i llibreria, on en Xevi, en Teo, el Marc, l’Alejandra i en Lluís l’han acollit després d’uns anys de distanciament absurd i on ha après a distingir vins i a comprar bosses de roba amb lemes que li escauen com la sabata a la Ventafocs: “Obre un puto llibre”, diu la seva última adquisició. I el Bar Sant Fèlix, entre la farmàcia i la carnisseria, literalment i de manera metafòrica. Aquí s’hi cou una part dura de la vida autèntica, la dels problemes, les trifulgues i les addiccions. Un cau de mala mort i molta adrenalina amb música de la bona a tot drap, on agrada tot el que col·loca i sempre és ple de gent entranyable. Aquí no hi entren ni gironuts ni girofins i elles, és clar, passen de llarg, no fos cas que les prenguessin per senyores que fumen i parlen de tu. (Aquest és un petit fragment d’un conte que escric al llibre Històries de tramuntana, publicat per Lluny del Ramat Edicions, amb una colla d’escriptors que en saben molt més que jo. Una bona opció per Sant Jordi.)