El problema no és una infermera fent un vídeo durant una estona avorrida de feina, sinó tot el sistema ideològic, polític i mediàtic que l’ha portat a considerar acceptable i digne de likes el fet de menystenir la llengua catalana i els requisits lingüístics que es demanen per fer oposicions a Catalunya. Ella va créixer amb missatges de menyspreu cap al català, i ara es dedica a difondre’ls de manera innocent perquè és la realitat que li han ensenyat i que ha viscut, i els rars som nosaltres, els catalans, per voler mantenir viva i necessària la nostra llengua al nostre país, com ara sembla que acaba de descobrir.

Ella no hauria fet un vídeo així sense quatre dècades de democràcia espanyola durant les quals, en lloc de promoure l’acceptació de la pluralitat cultural i lingüística del regne, els aparells ideològics i judicials s’han esforçat a limitar-la tant com han pogut i a mostrar-la amb un filtre de menyspreu i, en ocasions, d’odi. El vídeo no existiria sense jutges perseguint la immersió, sense la meitat del Congrés i la majoria de mitjans construint en l’imaginari espanyol una hilarant imposició del català, ni sense els socialistes catalans i les benpensants esquerres plurals canviant els discursos al castellà en alguns barris per alimentar la idea, i per tant l’objectiu cultural últim, que a Catalunya s’ha de poder viure en castellà sense haver de fer cap esforç d’entendre i utilitzar el català: catalanoparlants, sigueu plurals vosaltres, i deixeu als de la lengua común viure com a monolingües.

Imagineu-vos créixer amb l’aparell mediàtic i polític dient-vos que el català és un destorb estúpid, i un dia descobriu que us n’heu de treure el C-1. Amb quina cara us quedaríeu? El vídeo burleta i sorprès d’una jove infermera que no vol aprendre català és l’esquela audiovisual d’una Espanya plural que mai no han volgut ni els que la feien servir d’eslògan.