De reüll
Ballar la bogeria
Vaig tenir ocasió de veure aquest cap de setmana Bailar la locura, un aplaudit documental de Marta Espar i Maiol Virgili de què va informar aquest mateix diari al gener amb motiu de la seva presentació al cinema Truffaut de Girona. Parla d’una història protagonitzada per sis dones, tres ballarines de dansa contemporània que contacten amb tres dones diagnosticades de trastorns mentals per crear una coreografia que explora els límits entre “normalitat” i “bogeria”. La coreografia és el resultat de l’intercanvi fecund que mantenen les sis durant uns dies de convivència al País Basc. Per si hi havia cap dubte, després del visionat queda ben clar com és de desdibuixada aquesta línia que separa dos estats mentals i emocionals que ens han presentat sempre com a pols oposats i, també, el valor de la dansa i les arts en general com a canal per vehicular totes les emocions, els sofriments i els malestars que covem al nostre interior. A mi, però, el que em va impactar més és el coratge, l’honestedat d’aquestes tres dones que s’obren en canal, que es despullen emocionalment i treuen a la llum la pròpia tenebra. Dones valentes, i també generoses, que comparteixen la seva experiència amb altres dones sensibles, capaces d’expressar tot aquest torrent de vida mitjançant la dansa.