De Plató a ChatGPT

Una nova eina d’intel·ligència artificial ens ha tornat a sacsejar. El seu nom: ChatGPT; les seves funcions: elaboració de tot tipus d’escrits relacionats amb la temàtica que sol·liciti l’usuari. Tot fet de manera argumentada, comprensible i ordenada. Com a segon element destacat hi ha el sistema de conversa de ChatGPT. Una conversa que, per no acabar semblant un reguitzell de preguntes i respostes aïllades i inconnexes, com si d’un qüestionari es tractés, acaba amb una última resposta que s’elabora a partir de la informació que ha aparegut durant tota la conversa. A banda de l’alarma generada en tot el sistema educatiu pel que representa aquest nou mitjà de gestió i elaboració de continguts, el que sorprèn particularment és l’habilitat dialèctica de ChatGPT.

L’ús del llenguatge, a partir de converses o diàlegs, serveix als éssers humans per a expressar i compartir emocions, pensaments i reflexions. Des d’una perspectiva històrica ràpida, tenim els famosos Diàlegs de Plató (338 aC). En aquesta obra el diàleg és la tècnica emprada per tal de donar a conèixer i exposar amb la màxima claredat la filosofia dels mestres de Plató i dels seus contemporanis. L’exposició d’idees, mites i teories es fa a partir de les preguntes o interpel·lacions dels personatges que participen en els diàlegs i dels parers que en aquests diàlegs es confronten o es consensuen.

Una font abundant en diàlegs és, sense cap mena de dubte, la Bíblia. Només anant al Nou Testament, escrit després del naixement de Jesucrist, ja trobem diàlegs destacats. Són els diàlegs de Jesús amb Nicodem, o amb la Samaritana, o amb els seus deixebles, a mode de comiat, en l’Últim Sopar, abans de la Passió. Els diàlegs de Jesús tenen una peculiaritat: són el mitjà a través del qual, d’una manera progressiva, Jesús dona a conèixer a la gent el sentit de la seva missió. Els interlocutors de Jesús poden ser una sola persona o un grup d’individus. Aquests diàlegs es desenvolupen de manera que al començament els interlocutors sembla que no entenen pràcticament res fins que entenen el que els vol dir Jesús. Aquesta acostuma a ser la causa que el subjecte acabi per renovar la seva manera de veure les coses, ho expressi i, en conseqüència, renovi la seva manera de viure.

Al llarg de més de vint segles, bona part dels diàlegs i les converses han perdut i recuperat el que semblava essencial: la presencialitat. Amb l’invent del telèfon, al s. XIX, els diàlegs van passar a tenir lloc sense veure el rostre de l’interlocutor. Al s. XXI, amb la revolució de la telefonia mòbil i les trobades on-line, ha estat possible de recuperar la visibilitat, sense presencialitat, dels interlocutors.

Fer atenció a l’ús actual de la telefonia mòbil, sobretot per part de les generacions més joves, és adonar-se que la trucada com a tal s’ha reduït considerablement. La comunicació telefònica consisteix principalment a enviar missatges de veu. Aquest fet implica que la dinàmica del que hauria de ser un diàleg queda alterada perquè l’intercanvi comunicatiu que es produeix no és el mateix que en un diàleg o conversa sense talls de veu.

Atenció mereixen igualment les converses o diàlegs escrits o mitjançant àudios que s’estableixen en els jocs on-line. Hi ha plataformes i aplicacions que d’entrada ja no reconeixen el català com a llengua. Això implica que la llengua de comunicació que cal usar és, per defecte, el castellà, o qualsevol altra llengua majoritària, perquè si ho fan en català se’ls censurarà directament el contingut. No sempre els avenços tecnològics afavoreixen tots els usuaris.

ChatGPT funciona a partir d’una mena de càlcul de probabilitats associat a les paraules. Entre escandalitzar-se o enorgullir-se pel tipus de progrés que pot representar, desconeixem encara la durada i la incidència real que tindrà en les nostres vides. Cal adonar-se, però, que cap tipus d’intel·ligència artificial no ha aconseguit mai de crear de la mateixa manera els escrits, diàlegs i recerques personals que han tingut lloc i tenen lloc en tota la història de la humanitat.