Un gest masclista

Apa, ja hem celebrat el Dia de la Dona, doncs fins l’any que. Ja ho sé, que els dies reivindicatius –no tots però aquest especialment sí– aconsegueixen arrencar el comandament de Netflix de les mans de la societat probablement més desmobilitzada de la història en la defensa de drets que ens pispen dia sí i dia també. Però no és d’això del que vull escriure avui, ni tan sols vull parlar dels altres sinó de mi mateixa. L’artista Mireia Sallarès ens explicava en el reportatge que vam publicar ahir una experiència que va deixar-la perplexa. En una visita d’una exposició per a premsa, va veure dues periodistes (dones) que només van parar atenció al comissari (home) i van deixar al marge la comissària (dona). Sallarès no mencionava noms, però em sento amb l’obligació ètica de confessar que una d’aquestes periodistes era jo. No en faig prou reconeixent que em sento avergonyida, ni m’escudo en excuses mesquines com seria dir que tinc una bona relació d’anys amb el comissari. El més trist, i greu, és que el meu comportament va ser del tot inconscient, cosa que significa que el masclisme, o l’antisororitat, està profundament inculcat en nosaltres, i no només en els homes. “L’inconscient no existeix, però insisteix”, que deia Tosquelles.