El gust agre del 8-M

El 8-M sempre deixa un gust agredolç. I posats a ser sincers, molt més agre que dolç. S’aboquen esforços ingents a demostrar que sí, que s’han fet passos endavant importants en tots els àmbits, polític, econòmic, laboral, social... però al mateix temps es constata any rere any que és un treball del tot insuficient. No es fa prou, ni prou ràpid. Només cal fer una ullada ràpida a algunes de les dades, estudis i informes que es fan públics coincidint amb el Dia de la Dona. Com ara que les dones ocupen menys d’un terç (31%) dels càrrecs directius a Catalunya, segons un estudi de la firma consultora Grant Thornton. La xifra catalana, a més, està per sota dels percentatges de dones directives al conjunt d’Europa (33%) i al món (32%), que, per què no dir-ho?, són lamentablement minsos. Hi ha altres tants per cents que confirmen el sostre de vidre, com ara que augmenta el nombre de dones arquitectes, un terç dels col·legiats del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ho són, però sols el 25% són sòcies d’un despatx. Si fem un salt gran del terreny laboral al sanitari, trobem que estan pitjor tractades que els homes, especialment en cardiopaties i malalties coronàries, tal com van coincidir ahir en una jornada organitzada per la Societat Espanyola de Metges Generals (SEMG) al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). I si, per acabar, anem a l’àmbit social, constatem que el 64% de les persones ateses en projectes de Creu Roja a Catalunya són dones. Són sols alguns exemples. I m’agradaria molt equivocar-me, però la sensació és que el proper 8-M totes aquestes xifres no hauran canviat. En parlem d’aquí a un any.