A la mateixa lleixa

Unes galetes, un desodorant, un model de cotxe, un pintallavis, un perfum, un iogurt, unes botes..., i així podríem fer una llista llarguíssima de productes que consumim i ens agraden pel seu gust, color, olor, comoditat, etcètera. Però arriba un dia que l’anem a comprar perquè se’ns ha acabat, espatllat o gastat i la nostra sorpresa és que ja el podem anar buscant que no el trobarem, que no hi és. I tips de voltar, preguntem. I la resposta és: “Ja no en tindrem més perquè s’ha deixat de fer.” Suposo que els ha passat més d’una vegada, i es deuen fer la pregunta: “Per què els productes que funcionen o que agraden es deixen de fabricar?” Me la faig sovint i m’agradaria que algú amb coneixement en la matèria m’expliqués el sentit d’aquesta estratègia. Ja entenc que quan hi ha un producte que no rendeix econòmicament, l’empresa hi ha de trobar una alternativa. Però quan els productes tenen requesta, és a dir, tenen una bona sortida i es venen, què motiva que d’un dia a l’altre ja no els puguis haver? Hi deu haver mil raons que se m’escapen. Els costos de fabricació, de venda, de transport, dels ingredients o materials, el que sigui que suposi més rendible suspendre’n la producció i canviar-lo per un de nou que no pas mantenir-lo. O optar per crear una nova tendència o per evolucionar i poder oferir novetats. Ho entendré. No dic pas que, si consideren que s’ha de canviar perquè els motius així ho exigeixen, no es faci. I tampoc dic que hagi de ser una decisió lampedusiana de canviar-ho tot perquè res canviï. Ara, de la mateixa manera que entenc que s’avança perquè hi ha una tradició que et permet desenvolupar tota una línia de productes, aquells que tradicionalment han demostrat que envelleixen bé, que aguanten el pas del temps i les modes la mar de bé, aquests, per què els has de retirar? No em faran pas creure que es fan nosa o competència. Estic segur que poden conviure ben bé a la mateixa lleixa.