21 dies i tots els que vinguin

La campanya 21 dies. D’entrada en català ha vingut per quedar-se. El Consorci per a la Normalització Lingüística està duent a terme a diferents pobles de les comarques gironines una acció convenient i pragmàtica en defensa de la llengua. El repte és mantenir l’ús del català durant 21 dies seguits, sobretot quan ens adrecem a persones que no coneixem. És a dir, no hem de canviar de llengua com acostumem a fer-ho quan una persona se’ns dirigeix en una parla que no és la nostra. La campanya s’està fent a Breda i a Salt, i aviat a Llagostera i Caldes de Malavella. I la intenció és que pugui continuar a Roses, Blanes, Lloret, Figueres, la Bisbal, Olot... Les estadístiques indiquen que 8 de cada 10 catalanoparlants canviem de llengua quan algú ens parla en castellà. Ho comprovem fàcilment entre els amics, familiars i saludats. L’objectiu és modificar aquest hàbit per fer la llengua útil i necessària i per ajudar els qui l’aprenen a practicar-la fora de l’aula. “L’esperit del repte no és buscar el conflicte”, asseguren els promotors davant les més que previsibles lectures esbiaixades que es faran de la campanya. Hi ha moltes persones nouvingudes que assisteixen a cursos de català i han de trobar espais al carrer per practicar-lo i massa sovint canviem de llengua perquè ens imaginem que l’interlocutor no ens entendrà. Els atacs contra el català venen de lluny: el 1998 es va publicar el segon manifest del Fòrum Babel signat per persones catalanes o que vivien a Catalunya que, a més d’atacar la política lingüística del govern de CiU, defensaven el bilingüisme. Entre els signants hi havia la majoria dels escriptors catalans en castellà, amb la digna excepció de l’insubornable Manolo Vázquez Montalbán. Al cap de poc, d’aquell caliu en va sorgir Ciutadans i ja sabem quin retrocés han representat les seves manipulacions. S’han autodestruït, però el mal ja està fet.

He format part de diferents entitats: excursionista, sociocultural, AV, revista local, AMPA, col·legi professional, i mai, en cap assemblea, reunió o acte públic, s’ha canviat de llengua. I si sorgia qui afirmava que no entenia el català, se li deia que al final se li explicaria tot el que fes falta. Ara només cal que algú es queixi perquè passem al castellà, “així tots ens entenem”. Hem perdut bous i esquelles amb la llengua mentre ens entreteníem amb ves a saber què. Estem anant a la deriva com a poble i hem de tornar a aixecar el cap.