Sarfa

És un matí de dilluns, fred, ventós, rúfol, en què estar-se al carrer a peu dret, sense lloc per poder-se arrecerar del vent glaçat, és tota una heroïcitat. No gaire lluny, a la muntanya, ha nevat la nit anterior. Una desena de persones, algunes d’edat molt avançada, esperen l’arribada de l’autobús de la Sarfa a l’estació de Sant Feliu de Guíxols, per anar a Girona. Busquen la protecció en una paret, sense poder seure i sense poder anar al lavabo. Mitja hora d’espera, al carrer, quasi al ras, i l’estació tancada. La Sarfa aplica l’horari d’hivern i a partir de les deu del matí l’estació queda tancada fins a la tarda. Els usuaris s’esperen estoicament al carrer, en ple hivern, tot i gaudir d’una magnífica estació. Per un moment penso en aquelles estacions de Renfe buides, tancades, sense a penes un banc per seure i uns lavabos tancats. Penso en un cert paral·lelisme entre el servei d’atenció a l’usuari de la Sarfa i el proporcionat en certes estacions de Renfe. Es tracta d’un servei públic de transport, que respon a l’interès general de la ciutadania, que disposa d’una infraestructura que hauria d’estar activa. Com a servei regular i continu com és el transport regular per carretera, proporcionat per una entitat privada, l’estació, situada en un espai ben condicionat, hauria d’estar oberta. Sorprenentment, això no és així i l’expenedor dels bitllets és el mateix conductor. Naturalment que poden ser situacions excepcionals, però expliquen una realitat, la d’un servei amb interessos d’empresa. Les persones queden com a simples usuaris.

Tenim alguns transports públics que redueixen els serveis en temporada baixa. L’excusa de la pandèmia ara ja no serveix de pretext. Fa molta vergonya veure com unes persones queden al ras amb l’argument que és horari d’hivern. Tampoc és un argument convincent la baixada en el nombre de viatgers en temporada baixa perquè, si fem comptes, el transport públic, globalment, és deficitari per definició. I s’imposa la qualitat del servei com a exigència, independentment de l’itinerari, el nombre d’usuaris o la temporada de l’any. I qui ho ha de fer complir és l’administració responsable del servei del transport per carretera i de la gestió de l’estació. No fer-ho suposa desinterès, desconeixement o una falta de respecte als ciutadans que han de suportar-ne les conseqüències.